illa flaubert


Aquest blog començà en una llarga estada solitària i pensativa a l'illa dels gratacels. Continua en la meva illa personal enmig del marasme humà que m'envolta. L'illa Flaubert és una novel·la de Miquel Àngel Riera, malaguanyat escriptor mallorquí. Un gran llibre que m'acompanya esporàdicament.
.
.

dijous, 3 de maig del 2007

Posted by Picasa

dimarts, 1 de maig del 2007

Primer passeig. Meatpacking district, Greenwich Village i Soho

Dia d’aposentar-me. Almenys això tenia previst. Em llevo tard, començo a fer ronda de reconeixement domèstic, però al cap d’una estona rebo una trucada de la Marta, que em convida a dinar i donar un passeig a la tarda. Total, ni conèixer la casa, ni obrir la maleta ni res. Directament cap al West Side. Dinem al Meatpacking District, a un lloc anomenat Florent, un dinner relativament barat i molt de barri, un punt modern, però en el que m’he sentit la mar de bé. Acabats de dinar, la Marta m’ha fet un recorregut per Greenwich Village i el Soho. M'ha ensenyat algunes petites joies arquitectòniques.

L’únic edifici del Louis Sullivan a NY: impressionant de veure de prop tot l’ornament de la façana, principalment la cornisa de remat de l’edifici.



Hem vist la zona de la NYU (New York University), i les torres d’habitatges de la universitat del I.M. Pei & Partners (1965), inclosa l’escultura del Picasso, un conjunt fabulós, enmig del teixit més baix del Greenwich Village, no estaria malament viure en un lloc així.

Pel Soho hem passat per un munt de botigues de moda, entre elles la de Prada, on hem entrat. Hem acabat la tarda a la llibreria Strand. Una llibreria de segona mà i d’ocasió que presumeix de tenir 18 milles de llibres... la veritat és que tenia llibres d’ocasió interessantíssims i molts d'actuals, a molt bon preu. Dóna com per passar-s’hi una tarda sencera, remenant i remenant.... m’hi he comprat un llibre de relats de l’Ian Frazier (he llegit en algun lloc que és molt valorat a Nova York, provarem), el Delirious New York, del Rem Koolhaas, una tesi molt personal sobre Manhattan en el qual explica un munt de coses de la ciutat i la seva arquitectura, amb detalls sucosos i interessants que no t’expliquen ni les guies ni els llibres pròpiament d’arquitectura (serà el meu llibre de capcelera durant algunes setmanes). Ah, i un diccionari d’anglès, que bona falta em fa.


Posted by Picasa

Abans de tornar a casa encara he tingut temps de veure passar la manifestació de l'1 de maig. Bàsicament era per reclamar la legalització dels immigrants. La manifestació era petita, i no els hi han deixat ni tallar el carrer. Avançava el trànsit i la manifestació en paral·lel.

dilluns, 30 d’abril del 2007

el primer dia

Em desperto i la Marta encara corre per casa. Té una presentació al doctorat de la Columbia. Marxa i encara sóc a casa una estona, organitzant-me el dia. Aniré a veure una habitació al barri de Bedford-Stuv, a Brooklyn. Una bona prova per començar a conèixer la completa xarxa de metro de Nova York. Mirant el mapa, no sembla tenir massa lògica. Hi ha línies molt properes les unes a les altres, hi ha zones bastant desassistides... com si no s’hagués planificat massa.
Compro un bitllet mensual (76 $!) que em permetrà moure’m amb total llibertat.


Posted by Picasa

Arribo a la casa, hi viu un músic negre, molt simpàtic, que té una habitació llogada a un francès. La sala és el seu estudi de gravació. Té una televisió enorme, que deu protagonitzar bastant la casa... El barri, sembla Jamaica o algo així. Tot negres, però no he vist mal ambient. Només un cartell al metro que parla d’un cos mort que van trobar a l’estació. Ofereixen recompensa a qui dóni informació. No deixa massa tranquil. Al pic del dia els carrers semblen tranquils, una mica com un poble, però s’ha de dir que no sembla haver-hi massa peles per aquí. A la nit, però, ves a saber.
Vaig a veure el barri d’Inwood, al nord de Manhattan, tocant al Bronx. Vull veure el barri abans de dir que em quedo al pis. Sortint del metro, sembla que hi ha dos móns a banda i banda de Broadway. A la dreta, la zona de “latinos”, amb soroll al carrer, parades de fruita, bastant de comerç... A l’esquerra, un barri residencial bastant homogeni, sembla de classe mitjana. Aqui és on hi ha el pis. Per darrere del petit barri, un parc que arriba fins al riu Hudson.
Conec l’Stephen Amico, m’ensenya la casa, i decideixo quedar-m'hi. Ell se’n va. Passaré el temps molt sol en aquesta casa, la qual cosa no em desagrada en absolut.
Em poso al llit sense ni tansols haver desfet la maleta.

diumenge, 29 d’abril del 2007

l'arribada a Nova York

Ja sóc aquí, després de llargues hores d'avió distretes amb conversa i pel·lícules. La terminal de la British Airways a Nova York, aeroport JFK, m’ha semblat molt petita. Hem fer una cua enorme per al control de passaports, hem omplert la famosa “carta verda” en la que et pregunten si ets un terrorista...
Passats els controls, amb antipatia policial inclosa, he esperat llargament un “Shuttle”, un taxi compartit cap a Manhattan, cosa impensable a Barcelona. De camí cap a casa de la Marta s’ha post el sol, així que com que venia de l’est (JFK airport) Manhattan i els seus gratacels ha aparegut retallat sobre un cel rogenc. Hem entrat a Manhattan per “sota" de l’East River. Hem anat recorrent Manhattan de sud a nord, i el conductor ha anat deixant a viatgers. He sigut l’últim a baixar, ja de fosc i cansadíssim (són les 4 de la matinada a Barcelona).


Posted by Picasa

La Marta m'ha rebut amb tots els honors. M’ha donat de sopar i m’ha fet un forat a la sala de casa seva, per dormir. La conversa no s’ha allargat gaire, no estava jo per gaire conversa, els ulls se’m tanquen.