l'arribada a Nova York
Ja sóc aquí, després de llargues hores d'avió distretes amb conversa i pel·lícules. La terminal de la British Airways a Nova York, aeroport JFK, m’ha semblat molt petita. Hem fer una cua enorme per al control de passaports, hem omplert la famosa “carta verda” en la que et pregunten si ets un terrorista...
Passats els controls, amb antipatia policial inclosa, he esperat llargament un “Shuttle”, un taxi compartit cap a Manhattan, cosa impensable a Barcelona. De camí cap a casa de la Marta s’ha post el sol, així que com que venia de l’est (JFK airport) Manhattan i els seus gratacels ha aparegut retallat sobre un cel rogenc. Hem entrat a Manhattan per “sota" de l’East River. Hem anat recorrent Manhattan de sud a nord, i el conductor ha anat deixant a viatgers. He sigut l’últim a baixar, ja de fosc i cansadíssim (són les 4 de la matinada a Barcelona).
Passats els controls, amb antipatia policial inclosa, he esperat llargament un “Shuttle”, un taxi compartit cap a Manhattan, cosa impensable a Barcelona. De camí cap a casa de la Marta s’ha post el sol, així que com que venia de l’est (JFK airport) Manhattan i els seus gratacels ha aparegut retallat sobre un cel rogenc. Hem entrat a Manhattan per “sota" de l’East River. Hem anat recorrent Manhattan de sud a nord, i el conductor ha anat deixant a viatgers. He sigut l’últim a baixar, ja de fosc i cansadíssim (són les 4 de la matinada a Barcelona).
La Marta m'ha rebut amb tots els honors. M’ha donat de sopar i m’ha fet un forat a la sala de casa seva, per dormir. La conversa no s’ha allargat gaire, no estava jo per gaire conversa, els ulls se’m tanquen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada