el primer dia

Em desperto i la Marta encara corre per casa. Té una presentació al doctorat de la Columbia. Marxa i encara sóc a casa una estona, organitzant-me el dia. Aniré a veure una habitació al barri de Bedford-Stuv, a Brooklyn. Una bona prova per començar a conèixer la completa xarxa de metro de Nova York. Mirant el mapa, no sembla tenir massa lògica. Hi ha línies molt properes les unes a les altres, hi ha zones bastant desassistides... com si no s’hagués planificat massa.
Compro un bitllet mensual (76 $!) que em permetrà moure’m amb total llibertat.

Arribo a la casa, hi viu un músic negre, molt simpàtic, que té una habitació llogada a un francès. La sala és el seu estudi de gravació. Té una televisió enorme, que deu protagonitzar bastant la casa... El barri, sembla Jamaica o algo així. Tot negres, però no he vist mal ambient. Només un cartell al metro que parla d’un cos mort que van trobar a l’estació. Ofereixen recompensa a qui dóni informació. No deixa massa tranquil. Al pic del dia els carrers semblen tranquils, una mica com un poble, però s’ha de dir que no sembla haver-hi massa peles per aquí. A la nit, però, ves a saber.
Vaig a veure el barri d’Inwood, al nord de Manhattan, tocant al Bronx. Vull veure el barri abans de dir que em quedo al pis. Sortint del metro, sembla que hi ha dos móns a banda i banda de Broadway. A la dreta, la zona de “latinos”, amb soroll al carrer, parades de fruita, bastant de comerç... A l’esquerra, un barri residencial bastant homogeni, sembla de classe mitjana. Aqui és on hi ha el pis. Per darrere del petit barri, un parc que arriba fins al riu Hudson.
Conec l’Stephen Amico, m’ensenya la casa, i decideixo quedar-m'hi. Ell se’n va. Passaré el temps molt sol en aquesta casa, la qual cosa no em desagrada en absolut.
Em poso al llit sense ni tansols haver desfet la maleta.