illa flaubert


Aquest blog començà en una llarga estada solitària i pensativa a l'illa dels gratacels. Continua en la meva illa personal enmig del marasme humà que m'envolta. L'illa Flaubert és una novel·la de Miquel Àngel Riera, malaguanyat escriptor mallorquí. Un gran llibre que m'acompanya esporàdicament.
.
.

dissabte, 28 de juliol del 2007

agost a barcelona

L'agost és imminent. Aquest cap de setmana molta gent ha marxat de la ciutat. El festival GREC s'ha acabat. La vida cultural sembla suspesa fins a setembre. A l'estudi, ahir va ser el darrer dia de la temporada, amb dinar de despedida inclòs. Tots se'n van de vanaces. Jo em quedo. Treballant enmig de la xafogor i els turistes. És el meu primer Agost sencer a la ciutat. I tinc certa curiositat per veure com el viuré. I algunes expectatives: de la inexistència de trucades a l'estudi, del ritme pausat i reflexiu en el treball creatiu, de les cervesetes en una terrasseta desconeguda, de les persianes abaixades i el silenci a moltes zones de la ciutat (si és que els transformadors instal·lats arreu per FECSA ho permeten). En fi, com si descobrís una nova ciutat. Això sí, a les rambles ni posar-hi els peus. A no ser per observar l'espectacle de carns rosades en moviment i amb poca roba.

2 comentaris:

miq ha dit...

L'Agost a Barcelona és una delícia. Llàstima que culturalment sigui un mes desèrtic.

Gaudeix-lo i no treballis gaire!

Miquel


(Hem de recuperar La Rambla per als barcelonins!)

Anònim ha dit...

L'agost a Barcelona és l'hòstia en llauna. De fet, és com viure a fora però sense l'estrès.

(Espero que hi hagi una sèrie de fenòmens que netegin Barcelona de tant guirisme cutre, i de pas que es noti que és la capital d'un país.)