illa flaubert


Aquest blog començà en una llarga estada solitària i pensativa a l'illa dels gratacels. Continua en la meva illa personal enmig del marasme humà que m'envolta. L'illa Flaubert és una novel·la de Miquel Àngel Riera, malaguanyat escriptor mallorquí. Un gran llibre que m'acompanya esporàdicament.
.
.

dissabte, 26 de maig del 2007

retorn nocturn

A la nit, la tornada a casa és feixuga. Venint de l'east village, normalment agafo el 4th street i creuo tot Greenwich Village per agafar la línia A, que em porta cap a casa. Creuar manhattan no és tanta estona. Ja em conec el camí de memòria. Les botigues que m'hi trobaré, la calma de washington Square, la Biblioteca de la NYU, els restaurants a tocar de la 6th ave, els adolescents negres al voltant del McDonalds...

El metro, bastant buit. Està bé, això que funcioni 24 hores. Encara que canviïn els recorreguts quan els hi dóna la gana, avisant amb petites notetes difícils de veure, aturant-se en parades que se suposa que no... suposo que tot plegat per poder fer el manteniment de les línies. Però és una mica empipador per als usuaris. Has d’estar molt atent. Pots arribar a una estació i per megafonia (amb un anglès que no s’entén gens) dir-te que has de baixar del metro i agafar el següent, que serà local (és a dir que pararà a totes les estacions), o que has d’agafar un “shuttle” (autobús) que et portarà a la parada tal a partir de la qual podràs continuar el teu viatge... en un mal dia pot arribar a ser una odissea.