illa flaubert


Aquest blog començà en una llarga estada solitària i pensativa a l'illa dels gratacels. Continua en la meva illa personal enmig del marasme humà que m'envolta. L'illa Flaubert és una novel·la de Miquel Àngel Riera, malaguanyat escriptor mallorquí. Un gran llibre que m'acompanya esporàdicament.
.
.

divendres, 1 de juny del 2007

mal dia



Avui ha estat un dia d'aquells de "no vull estar aquí". La ciutat m'ha semblat insuportable.
No cal dir que els estats d'ànim afecten tota la nostra percepció del que ens envolta, i com que avui no tinc un bon dia la ciutat m'ha semblat monstruosa. Fa molta calor. Molta. Al matí he sortit amb pressa de casa, no he tingut temps de dutxar-me, i amb la calor m'he sentit llefiscós tot el dia. A més, no se m'ha acudit altra cosa que anar al Downtown (a la "punta" de Manhattan, diguéssim). Caminant, des del Soho. Avui la ciutat m'ha semblat caòtica, desordenada, trinxada per infrastructures inhumanes que el vianant ha de travessar o voltejar. Sorollosa, molt sorollosa. I terriblement calenta. Els cotxes, els edificis, tot expulsa l'aire calent cap al carrer. Amb la qual cosa el vianant ha de travessar aquest desert. M'he acostat a un aparador, i en aproximar el cap al vidre, m'ha vingut una bafarada fortíssima d'aire calent, que sortia de sota mateix, del mateix local! Quina barra!

Al Downtown els carrers són més estrets que a l'altra zona de gratacels, el Midtown. És més atapeït, però també hi ha molts buits. Hi ha tots els gratacels antics, els de principis de segle, els pioners a Manhattan. Fent ombra a les quatre cosetes de referència de la ciutat antiga. També hi ha un gran buit, el World Trade Center. Més petit del que m'imaginava. Però envoltat de turistes. La ciutat té un nou mite amb l'11 de setembre. Un troba referències a tot arreu. Al parc de Battery park hi ha una escultura que resulta que estava col·locada a la plaça del Worl Trade Center i s'ha posat remporalment aquí. Amb un cartellet explicant que era una escultura comemorant o reclamant la pau al món (quina coincidència, ves per on), tot va alimentant el mite. Més amunt, al Church street, hi ha un tros de pilar recuperat de les runes, amb el lletreret també, que després es col·locarà en algn lloc del nou edifici... el solar és un punt d'atracció de turistes i visitants. Jo també m'hi he acostat. Hi ha obres en marxa, de fonaments i començant a aixecar l'estructura, encara molts metres per sota de la cota del carrer.

Espero que demà sigui un dia millor.

1 comentari:

adria ha dit...

...això que expliques de la ciutat amb tots els aires i totes les maquines és una cosa que també em va sorprendre molt... em venia una imatge al cap: tot els edificis inmensos, com si fossin hipertrofiats, i haguessin crescut més del que poden aguantar i que nessiten tot de maquines per funcionar, com si estiguessin a la UVI amb respiració assistida... la ciutat ha arribat al seu limit fisic i el que s'estan creant sont monstres?