la música que m'acompanya (I)

Plou a New York. El dia és gris, fosc. No he sortit al carrer, encara. S'està bé a casa. He continuat amb les meves reflexions "illaflaubertianes", que em guardo per a mi. Per compensar el dia gris, he recuperat un disc alegre. Un disc del Harlem.

Als anys 60, al Harlem negre hi havien disturbis continus, com per tot el país. La població negra estava enfurismada, tenia poques oportunitats, es reclamaven els drets civils...

Al Harlem es van crear el Harlem Youth Opportunities Unlimited (Har-You), un grup d'activisme social creat per a millorar les condicions d'educació i oportunitats laborals per als joves afroamericans del barri. També tenia un fort component reivindicatiu, encara que el seu treball al barri fins i tot va ser recolzat econòmicament per l'administració. Els seus plans incloïen la reorganització de les escoles del barri, la provisió dellars d'infants i educació i activitats extra-escolars, programes d'ocupació per a aturats...

Un dels programes educatius del Har-You va ser el programa musical. Es va contractar el precussionista jamaicà Joe Montegro per a ensenyar percussió africana i jazz. D'aquest programa, al cap de 4 anys en va sortir una banda d'11 joves entre 16 i 19 anys, que van gravar un disc mític anomenat "The Har-You percussion group" (1968). El disc que ara mateix m'acompanya mentre escric aquest post. Ple d'energia i multiculturalitat. Molt jazz, molt llatí també, i molt africà.

Podeu escoltar-los aquí.