la informació

La televisió atabala. Hi ha un munt de canals. He fet zàpping fins al canal nº 200, i encara continuava. No he arribat al final. A més, cap m'ha interessat. Totes les TV ténen la cantarella del mític anunci de "pampansilk" de les 3 de la matinada. Potser és aquesta cantarella la que em tira enrere. Els documentals del Michael Moore semblen una caricatura d'aquesta manera de comunicar, però estant aquí t'adones que és que tots parlen igual, la informació està presentada de la mateixa manera! Molta publicitat, exageració, canvi de tema constant...

Els diaris és una altra història, també. N'hi ha infinits. La majoria gratuïts, moltíssims diaris locals (i per locals, vull dir de barri), en multitud d'idiomes, diaris de gais a lower west side... Els de major difussió són molt "a l'anglesa", molt sensacionalistes i parlant de celebrities. L'únic que aconsegueixo llegir, de moment, és el New York Times (ja m'han dit també que el Financial Times es deixa llegir). Té molts articles d'opinió i bastanta informació de cultura. La informació pretén ser objectiva, però la veritat és que no ho acaba de ser massa. Però, és que encara queda algun diari objectiu i independent, al món? Però és un diari incòmode de llegir. Poc pràctic. Fulls enormes, mal paginat, notícies que comencen a la pàgina 2 i continuen a la 6... Sembla com si, tractant-se d'una cosa efímera, no dediquessin ni un minut més del necessari a la paginació. Que diferent dels nostres diaris! També sorprèn que el diari moltes vegades tingui pàgines senars. És a dir, que queda un full "suelto" al mig, no plegat en 2 com tota la resta de diaris.