illa flaubert


Aquest blog començà en una llarga estada solitària i pensativa a l'illa dels gratacels. Continua en la meva illa personal enmig del marasme humà que m'envolta. L'illa Flaubert és una novel·la de Miquel Àngel Riera, malaguanyat escriptor mallorquí. Un gran llibre que m'acompanya esporàdicament.
.
.

divendres 29 de juny de 2007

despedida

marta, guido, simone, pep, amparo, sonja, kassandra, erminio, pedro, bruno, césar, guillem, miquel, marta, kohilam, camilla, joseph, gaia, jorge, jordi, sheila, marc, so young, mario, joseph i maria merz, oscar, rick, raul, i un munt d'anònims...

Gràcies per la companyia. Ha estat un gran plaer estar entre vosaltres. Demà agafo l'avió de tornada a casa. A reveure.


*Per acompanyar aquest adéu, cliqueu en la imatge, us portarà a un petit curt, molt bo, un petit homenatge a la ciutat. Un curt que vaig veure en un cinema a la fresca fa unes setmanes, i em va entrar bastant endins.

2 comments:

defak ha dit...

Ai com odio les despedides... En fi, sort que som d'una generació que, per bé o per mal, ha escurçat les distàncies fins a extrems ridículs.

Però, com diu el tòpic, no és un adéu sinó un a reveure! A BCN a l'agost sense anar més lluny. ha estat una autèntica sorpresa i un més autèntic plaer compartir durant dos mesos la teva descoberta/desconnexió/carregamenta- de-piles novaiorquesa.

Bon viatge i a reveure!

miq ha dit...

Hi estic totalment d'acord!
És un a reveure.
Ha estat un plaer conèixer-te i poder compartir, encara que per poc temps, quatre instants de vida novaiorquesa.
Ja saps on som i espero que no deixis enfonsar aquesta illa flaubert.

Una abraçada ben forta.