illa flaubert


Aquest blog començà en una llarga estada solitària i pensativa a l'illa dels gratacels. Continua en la meva illa personal enmig del marasme humà que m'envolta. L'illa Flaubert és una novel·la de Miquel Àngel Riera, malaguanyat escriptor mallorquí. Un gran llibre que m'acompanya esporàdicament.
.
.

divendres, 25 de maig del 2007

Frank Stella and the architecture


Al Metropolitan també he vist l'exposició "Frank Stella and the architecture". Una galeria ha muntat aquesta exposició temporal sobre l’aproximació a l’arquitectura d’aquest artista. Als anys 60, Frank Stella feia una pintura més aviat minimalista. Quadres enormes negres, amb línies blanques paral·leles construïnt textures, molt regulars... i ha arribat fins aquí, fins a l’escultura més exhuberant i barroca. El que fa són una mena d’arbres...

En els darrers anys s’ha acostat molt a l’arquitectura. De fet, sempre hi ha estat bastant proper. De jove va compartir estudi amb l'arquitecte Richard Meier, i des de fa uns anys ha estat un dels grans inspiradors de les formes del Frank O. Gehry, amb l’evolució de la seva escultura. Ha treballat molt amb el gran format i l’escultura urbana, que li ha donat una dimensió més arquitectònica. De fet, de fa uns anys és professor a la Yale School of Architecture. Els seus últims treballs, que presenta aquesta exposició, són projectes arquitectònics, alguns inventats i d’altres encàrrecs o propostes concretes. Un més a la fira de les vanitats de l’arquitectura actual. Segurament acabarà construint alguna cosa aviat, amb les ganes que hi posa i l’espectacularitat formal que proposa.