Grand Central Terminal i Rafael Guastavino

Després de la classe d’anglès me n’he anat directament a Times Square. Avui la meva ruta comença aquí. He seguit el carrer 42 cap a l’est, i he fet cap a la Grand Central Terminal (l’estació central de tren). L’entorn, les seves ramificacions, la manera d’entrar, no li dónen massa caràcter. S’ha quedat petita al mig de tants gratacels (els gratacels estan situats bàsicament al Midtown i al Downtown, a la punta sud de l’illa). Però el que té de majestuós és a l’interior. Un gran vestíbul, amb un taulell d’informació central i un munt de passadissos i escales al perímetre. Presidit per una gran bandera penjada de la gran volta. Em sembla haver vist aquest espai en un munt de pel·lícules, sobretot de gàngsters, amb persecucions al voltant de les escales. Ara mateix, la galeria del primer pis, des de la qual es pot observar la majestuositat de l’espai, està tota ocupada per cafès-restaurants de luxe. Em venia moltíssim de gust asseure’m en una taula, ben posicionada, i anar veient passar la gent pel gran hall. Però m’ha fet ràbia l'elitisme de la cosa, i me n’he anat a donar tombs per la resta de l’estació. Resulta que aquesta galeria perimetral està tota ocupada pels restaurants, sense consumir no t’hi pots ni acostar!
L’edifici és molt complex. De fet, són varis edificis en un, amb entrades a diferents altures. Per un dels cantons del gran vestíbul surten unes escales mecàniques que s’introdueixen dins de l’edifici Pan Am, i que continuen per dintre d’aquest, a vàries altures, fina a sortir al carrer 45, a l’eix de la Park Avenue. Tots els passadissos laterals que condueixen a les andanes també són força complexos.

I aquí he trobat una curiositat: els sostres dels passadissos són força baixos, i estan fets amb volta catalana, de maó de pla. De fet, en la construcció de la Grand Central Terminal hi va participar en Rafael Guastavino, un arquitecte català que va emigrar als Estats Units el 1881 (potser n’hi ha alguna referència a la “Llumanera”), on es va dedicar a la construcció més que als projectes, i on es va convertir en un gran especialista de tot tipus de voltes i cúpules. Era molt sol·licitat per a aquest tipus de treballs, al Nord-Est dels Estats Units. De fet, va patentar la volta catalana als Estats Units, anomenada aquí “Guastavino tile”, feta amb maó de pla tal com l’he vista a la Grand Central Terminal. Altres espais importants en els que va participar a New York són el Carnegie Hall, el Tribunal Suprem, l’American Museum of Natural History i una estació de metro que no està en funcionament, City Hall. Un tresor ben amagat.

Afegit, per cortesia de miq: Entre les edificacions de NYC on Guastavino va aplicar la seva versió de la volta catalana hi ha també la cúpula de la Catedral de Saint John the Divine, l'Ellis Island Great Hall, el Temple Emanu-El, la St. Bartolomew's Episcopal Church a Park Avenue, i un restaurant a sota el Queensboro Brigde, amb uns sostres impressionants, que porta el seu nom.